El setembre de 2018 es van complir 10 anys del col·lapse de Lehman Brothers, considerat el moment clau d’una crisi financera que va començar a gestar-se el 2007 amb les dificultats en el mercat nord americà de préstecs subprime.
A partir de l’anàlisi de les raons de la crisi, el 2009 el G20 va acordar una sèrie de reformes que gradualment s’han traslladat a la normativa bancària. A Europa, les reformes van cristal·litzar el 2014 amb el naixement de la Unió Bancària, que integra diverses iniciatives que s’han desenvolupat a diferents velocitats.
Així, dels tres pilars de la Unió Bancària, el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) és el que es troba en fase més avançada, si bé en el cas de les entitats menys significatives encara queda per implementar de forma més apropiada el principi de proporcionalitat. El Mecanisme Únic de Resolució (MUR) ha avançat en la seva estructura institucional, però està pendent de diversos desenvolupaments que li permetin complir de millor manera amb el seu mandat. El flux de comunicació entre MUS i MUR s’ha d’enriquir per evitar la duplicitat en la remissió d’informació per part de les entitats i facilitar la tasca supervisora en els seus diferents àmbits. Per la seva banda, el Fons de Garantia de Dipòsits europeu requereix encara que s’estableixi el seu projecte de desenvolupament.
El 2019, a diferència de la situació de finals de 2018, es disposa de la transposició de pràcticament totes les directives europees, algunes de gran calat i impacte per a les activitats financeres, supervisores, el mercat i el client, com són la MIFID II, la PSDII o la Llei de Crèdit Immobiliari.
Per tant, el 2019 es preveu com un exercici amb un impacte regulador notable per a les entitats per la necessitat de dur a bon terme les diferents fases d’implantació efectiva de la regulació transposada.
Així mateix cal destacar dos factors que incrementen el gran repte regulatori per al sector.
1. Les entitats no han afrontat les novetats reguladores en posició d’igualtat. La grandària, recursos, estructura, complexitat, activitat i fins i tot forma societària (com per exemple el de cooperativa de crèdit) han jugat i juguen un paper rellevant en les diferents maneres d’afrontar la regulació. Com s’ha esmentat en la introducció, fins ara no s’ha desenvolupat un principi de proporcionalitat que situï en igualtat de condicions l’esforç requerit per les entitats de grandària diferent per complir la regulació. No obstant això, les modificacions recents en la regulació de solvència obren camí per canviar la tendència.
2. A més, es viu un moment d’alta litigiositat en el sector bancari, seguint la línia d’exercicis anteriors, si bé la nova llei de crèdit immobiliari comença a posar ordre en l’àmbit creditici. Es tracta d’una qüestió preocupant que incorpora un grau alt d’inseguretat jurídica i incertesa per a les entitats, ja que fins i tot quan la venda d’un producte s’ha fet complint la legislació vigent pot declarar-se la nul·litat dels contractes o d’alguna o algunes de les seves clàusules. Aquest context se suma al volum alt de nova regulació, amb àmbits, abast i dates d’entrada en vigor molt diferenciades, que tampoc no ajuden a tenir un marc regulador estable en el temps.
Tot seguit, s’identifiquen els àmbits en què el Grup realitza el seguiment dels canvis reguladors, i a continuació es desenvolupen aspectes destacables en alguns d’aquests canvis.
NPL. Actius improductius. Els NPL continuen entre les prioritats supervisores. Amb la implementació de les modificacions en la Capital Requirements Regulation, en els nous crèdits que es trobin en situació de morositat, el defecte de cobertura respecte a certs nivells s’haurà de deduir del capital.
ICAAP e ILAAP. Segon exercici de reporting del procés d’avaluació de l’adequació del capital intern (ICAAP) i del procés d’avaluació de l’adequació de la liquiditat interna (ILAAP) amb la Guia dels Processos d’Autoavaluació del Capital i de la Liquiditat.
CRD V y CRR II. Després de finalitzar amb acord la fase de diàleg entre la Comissió, el Parlament i el Consell, la proposta per a una nova directiva (CRD V) i un nou reglament (CRR II) sobre requeriments de capital i liquiditat es troba en la fase d’aprovació en el Parlament Europeu. La CRR II estableix a la UE el Leverage Ratio en el 3 % i l’NSFR Ratio en el 100 %. També crea una categoria nova d’entitats, les “entitats petites i no complexes” (SNCI), amb menys obligacions en reporting pendent de desenvolupament.
Basilea III. Després de l'acabamentde les reformes de Basilea III, s’està treballant en la seva aplicació a la UE per al 2023.
FRTB. Les entitats petites i mitjanes estaran exemptes de l’obligació de reporting de risc de mercat per al 2020 sobre la base del mètode estàndard del Fundamental Review of the Trading Book (FRTB).
Resolució. Actualització de la informació necessària per a l’elaboració per part de les autoritats del pla de resolució. Estan previstes modificacions en la Directiva sobre la Reestructuració i Resolució d’Entitats de Crèdit (BRRD) arran de les experiències obtingudes en la seva implementació.
Fons de Garantia Europeu. Aspecte encara pendent de diferent nivell polític i amb certa controvèrsia i falta de consens entre diferents Estats membres.
MREL. El Single Resolution Board estableix els requeriments mínims de fons propis i passius elegibles sobre els actius ponderats per risc, i el mes novembre va actualitzar les seves polítiques per a bancs no complexos que queden pendents en els seus aspectes concrets.
Integració de la sostenibilitat. L’EBA estudiarà en els propers 2 anys la integració d’elements ISR en els processos de gestió del risc i l’SREP.
La protecció al client és un dels focus reguladors i supervisors més grans dels últims exercicis. Amb una sèrie de directives i reglaments en l’àmbit europeu, es pretén millorar en la transparència i en la protecció del client bancari. En aquest àmbit, el 2019 serà un exercici d’impacte en el desenvolupament de la implantació efectiva de normes com MiFID II i la Llei Hipotecària, i s’espera la transposició definitiva de l’IDD (Directiva de Distribució d’Assegurances).
Atenció al Client. Es preveu la publicació d’una nova llei sobre els processos de resolució extrajudicial en el sector financer, en la qual s’esperen canvis i més exigències en els serveis d’atenció al client de reclamacions i queixes.
Publicitat. Es preveu una nova normativa que reforci els requisits d’elaboració, control i difusió de campanyes publicitàries en l’àmbit bancari.
Preferències ISR: La Comissió va publicar les propostes legislatives que estableixen nous requisits perquè els assessors financers sol·licitin als clients les seves preferències respecte als criteris ASG. S’està elaborant una taxonomia i les mesures s’adoptaran una vegada que s’hagi aprovat el reglament.
Els serveis de pagament intracomunitaris, des de fa uns exercicis, estan sent objecte de preocupació, supervisió i regulació per part de la UE. Es va iniciar amb SEPA i, progressivament, s’hi han afegit disposicions addicionals.
Aquest paquet normatiu pretén eliminar barreres d’entrada i sortida, facilitar els pagaments entre clients de diferents entitats europees i donar cabuda i regular nous agents.
PSD2. La Directiva PSD2, que regula el que s’ha indicat anteriorment, s’hauria d’haver transposat en la seva totalitat, si bé el 2018 únicament s’ha transposat parcialment, per la qual cosa s’espera un desenvolupament més gran per al 2019.
Ciberrisc. Un àmbit d’especial preocupació per al supervisor continuarà sent el risc d’atacs cibernètics. Es preveuen fins i tot tests d’estrès per a certes entitats en escenaris adversos davant d’aquest risc.
En els últims exercicis, i es preveu que es continuï amb aquesta tasca, s’han implementat diferents paquets normatius que pretenen millorar la seguretat en les transaccions electròniques i harmonitzar i millorar la protecció de dades personals, també fruit de les noves tecnologies.
GDPR. Una vegada va entrar en vigor el 2018 el General Data Protection Regulation (GDPR), s’espera per al 2019 l’adaptació a l’esmentat Reglament UE de l’actual Llei Orgànica de Protecció de Dades amb la finalitat d’aclarir i desenvolupar certes casuístiques de la norma europea.
Harmonització. S’harmonitzen, en l’àmbit europeu, normes i requisits en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. L’impacte en l’àmbit nacional no s’estima elevat.
Criptomonedes. Addicionalment, es continuaran els desenvolupaments normatius, la supervisió i les guies en l’àmbit de les criptomonedes.
IFRS 9. Segon exercici en funcionament de la nova circular comptable (IFRS9) amb efectes en el càlcul de provisions de les exposicions de risc segons la pèrdua esperada.
NIIF 16. Aplicació de la Norma Internacional d’Informació Financera 16 amb el nou tractament comptable dels arrendaments.
NIIF 17. Una nova norma comptable integral per a contractes d’assegurança, que s’aplicarà a partir de 2021.
No es preveuen grans novetats, encara que se seguirà amb el desenvolupament de normes ja publicades en exercicis anteriors amb la finalitat de reforçar la transparència en els mercats, així com d’homogeneïtzar criteris en l’àmbit comunitari (EMIR/TARGET2S/MADMAR).
Les Autoritats Supervisores Europees (ESA) han emès guies definitives per a les autoritats nacionals en l’àmbit del govern intern de les entitats i del procés d’avaluació de la idoneïtat dels membres del Consell, Direcció General i personal clau.
Integració en SREP. Les dues guies entren dins del procés del govern intern dels riscos en l’SREP (Supervisory Review Evolution Process).
Consell. Pretenen reforçar aspectes de governança de les entitats (motiu de preocupació en ser un dels originadors de la crisi financera) i augmentar els requisits en el procés de selecció, avaluació i aprovació de certs càrrecs en les entitats.
Externalització. Es pretén, així mateix, implementar bones pràctiques en l’àmbit de l’externalització de funcions.
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información, o bien conocer cómo cambiar la configuración en nuestra Política de cookies. Aceptar