4.2. Entorn bancari

La baixa rendibilitat és un dels reptes que està afrontant el sector bancari europeu i és considerada un risc sistèmic per a l’estabilitat financera segons el Banc Central Europeu. Juntament amb l’execució de programes d’eficiència i de control de costos i la diversificació i millora de les fonts d’ingressos, la màxima autoritat monetària europea advoca per la transició cap a la digitalització com un factor determinant en els plans de negoci de les entitats financeres per als pròxims exercicis.

Una sèrie de polítiques reguladores estan ajudant a establir el marc institucional adequat perquè el sector a Europa realitzi aquests ajustos necessaris en els models de negoci. Unes mesures que han d’incloure l’acabament de la unió bancària i del Fons de Garantia de Dipòsits comunitari, l’harmonització de directives nacionals, l’avanç en la unió dels mercats de capitals o el reforç de la resolució d’actius improductius.

Secto bancari espanyol

L’evolució de les principals partides del negoci bancari a Espanya durant l’any 2018 ha vingut marcada per una acceleració de la caiguda del crèdit brut als sectors residents (-4,1 % interanual), impulsat a la baixa per la reducció dels crèdits dubtosos, que cauen en un 20,8 % agregat gràcies a les vendes de carteres d’actius improductius. Quant a la nova concessió, fins i tot sent superior en volum al registrat l’any anterior en tots els segments, no és suficient per compensar les amortitzacions i els venciments.

Centrant-nos en la composició, cal destacar, quant a les famílies, l’impuls del crèdit al consum i, quant a les empreses, l’activitat cap a pimes que continua la seva taxa elevada de creixement, sobretot per la fixació d’unes millors condicions financeres, que tenen el seu reflex en uns tipus d’interès a la baixa.

En relació amb els recursos de la clientela, es continua produint una forta sortida de dipòsits a termini, la gran majoria traspassats a la vista, davant de l’expectativa que la situació de tipus baixos no es reverteixi en un període curt de temps. D’altra banda, la participació de clients en fons d’inversió s’ha ressentit per les correccions dels mercats financers en l’última part de l’any.

Durant aquest 2018 hi ha hagut una forta caiguda de la taxa de mora. Aquesta reducció, de 201 punts bàsics, és conseqüència directa del fort increment de les vendes de carteres d’actius improductius que s’han produït al llarg de l’any, les quals han assolit aproximadament els 60.000 milions d’euros entre operacions anunciades i realitzades. Derivat d’això, a tancament d’any, la taxa de mora del sector s’ha situat en el 5,84 %.

Si analitzem l’evolució dels resultats agregats del sector, observem que el marge d’interessos torna a baixar. Els menors ingressos derivats dels baixos tipus d’interès no aconsegueixen ser compensats, en la mateixa quantia, per una reducció en els costos financers. El que sí que s’ha registrat durant aquest 2018 és un fre en l’esmentada caiguda gràcies a la millora dels ingressos financers (concessió de crèdit al consum i compra de deute perifèric). Per la seva banda, les comissions continuen incrementant el seu pes en la generació d’ingressos recurrents, sobretot en la part de gestió d’actius i no tant en la de prestació de serveis directament relacionats amb el negoci bancari.

Les despeses d’explotació es redueixen un 2,5% el 2018, evidenciant els efectes positius de l’ajust de capacitat dels últims períodes. També és ressenyable, en l’apartat de sanejaments, la reducció de provisions i pèrdues per deteriorament que està experimentant el sector el 2018, el que porta a un resultat a net total del sector de 12.400 milions.

Aquesta evolució positiva en el compte de resultats té com a principal conseqüència una notable millora en els indicadors de rendibilitat que se situa en el 5,74% en termes de ROE. Finalment, la solvència del sector financer espanyol presenta una ràtio de CET1 de 11,8% a tancament d’any, una mica inferior al de 2017.